Joan Vila Massagué

Reflexions des de Bigues i Riells


La manera de desmuntar Bigues i Riells

La manera de construir un poble no és la que està fent servir l’actual l’equip de govern de l’Ajuntament de Bigues i Riells.
M’explicaré:
Portem més de nou mesos de mandat i el desgavell, el desengany i la poca capacitat de governar dels nostres dirigents s’està posant de manifest en uns graus poc imaginables. Només hem de veure les entitats esportives, que unes per aquí i unes per allà naveguen sense rumb empeses per un vent de l’ajuntament que sona més a tempesta que a marinada agradable. Ara ens volen fer creure que un camp de futbol a la zona central del municipi no és bo, i passarem anys i anys per condicionar el mal situat camp de futbol de Can Barri. Si no podem resoldre fàcil el tema del camp de futbol, encara és més impensable parlar de nous equipaments com la piscina coberta, tot i que algunes veus diuen que no cal en un municipi on gairebé tothom té piscina. Quina ignorància comparar una piscina de jardí amb una piscina coberta!. El pavelló gairebé col·lapsat demana un germà petit, i tot semblaria indicar com a necessari l’arranjament definitiu de la pista de Riells, doncs no! A la darrera convocatòria de subvencions de la Diputació de Barcelona s’ha demanat per cobrir la pista de la Font del Bou, projecte que es pot entendre com a necessari d’altra banda, però en un futur més llunyà.
La gent gran de Bigues i Riells té més atencions que mai: si truquen els porten al metge des de l’Ajuntament, això si, han de pujar en un tot terreny atrotinat de més de 8 anys d’antiguitat tot i que la normativa diu que pot tenir com a màxim vuit anys un vehicle que fa serveis assistencials. Cada any es feia un viatge organitzat des de l’ajuntament pel col·lectiu de jubilats amb subvenció de part del mateix, aquest any el preu és com l’any passat, però l’Ajuntament no subvenciona res, i es clar, duros a quatre pessetes no existeixen, per tant baixa la qualitat i els avis no s’hi apunten. El més greu encara és que s’ha pagat un projecte per remodelar l’actual casal d’avis, però la sorpresa és que no pas per mantenir-hi el casal sinó per traslladar-hi les dependències de la policia local. I el nou casal, qui diu quan i com es farà? La solució proposada passa per fer cases a la vinya de Can Badell i a canvi el promotor pagarà part dels centres cívics, però ni camp de futbol ni piscina, això em recorda una platja quan baixa la marea:que els crancs van endarrere
En mig de tots aquests despropòsits ens trobem que estem al mes de març i encara no sentim a parlar dels pressupostos del 2008, això si, la cantarella que no hi ha diners ressona per les quatre parets, i em pregunto a que s’està esperant a encarregar l’auditoria tant reclamada dels exercicis 2006 i 2007 ? Nosaltres des del grup de Convergència i unió som els primers que volem conèixer la situació real de les finances municipals, perquè estem parlant dels diners d’un municipi i això no pot ser objecte de demagògia ni de valoracions fetes de manera simple. Reclamem l’encàrrec d’aquesta auditoria mitjançant concurs públic per tal que estigui garantida la transparència de la mateixa als ulls de tothom.
El mes de juliol el grup de Convergència i Unió va portar al ple votar sobre l’inici dels tràmits i gestions per tenir els accessos al nou IES garantits per quan acabessin les obres. Tot l’equip de govern format aleshores per PSC, ERC i ICV i van votar en contra, i ara tot són presses per aprovar el pla parcial de la Calsina que ha de facilitar part d’aquests accessos. Un pla parcial que encara està en tràmit, sembla molt difícil que faci els accessos al nou IES per finals de setembre, però ens creurem les paraules de l’Alcaldessa en aquell ple que va dir que no patíssim que els nens no haurien d’anar a l’IES en helicòpter. I de l’eixamplament de l’avinguda Castell de Montbui en el tram que té l’acera de 50 cm, què? Doncs bé, aquest tram l’ha de fer una propietat privada i cedir-la a l’Ajuntament, però de moment l’ajuntament no ha fet cap acció en aquest sentit, i no voldríem pensar que es deu a un tema de pressions familiars.
M’agradaria enumerar públicament el contingut d’alguns escrits presentats a l’Alcaldessa de Bigues i Riells i que no han obtingut resposta fins el dia d’avui per tal que cadascú en faci la valoració que en cregui més convenient. Hi ha un escrit demanant el que han cobrat els diferents regidors durant el primer mig any de legislatura presentat per dues vegades des del gener i encara no ha tingut resposta. Perquè?
Hem demanat una reunió amb els serveis jurídics perquè ens informin dels diferents assumptes judicials que a paraules de l’Alcaldessa s’ha arribat a acords extrajudicials, quins acords? Amb qui? S’ha perdonat alguna cosa?
I si no fos poc, aquesta setmana s’ha sabut que el famós conveni del Margarit s’ha denunciat per part de l’empresa explotadora per incompliment del mateix, incompliment que deixa a l’Ajuntament com una administració que no fa front als seus compromisos signats i que lluny de negociar practica la política de fets consumats tot i que siguin contraris a l’ordenament que diu que si una cosa la vols canviar ha de ser sempre reconeixent els teus propis actes. Que ara no ens vinguin amb que aquesta és un problema heretat del passat, ja que en el passat hi havia un problema amb el tema de l’actual pedrera i el polígon del Margarit que l’anterior equip de govern va afrontar amb valentia i va intentar resoldre pensant en el millor futur per Bigues i Riells, tenint dues coses principals de manera molt clara: una el tancament de l’actual pedrera, i l’altre que no es fes el polígon industrial del Margarit. Aquesta nova situació està plena d’incerteses, no sabem el posicionament definitiu de la Generalitat de Catalunya, l’equip de govern a l’Ajuntament està en minoria i encallat en el dia a dia. La sort i la salvació espero que no es deixi només en mans de la decisió d’un jutge, perquè el futur de Bigues i Riells és molt més que tot això, hi ha de passar per un projecte de futur i no per qui només tenia com a objectiu aferrar-se al poder, cobrar cada mes molt més del que es podia pensar mai i llogar uns quants assessors recol·locats del partit perquè facin
la feina.




© 2006 Joan Vila Massagué | Blogger Templates by GeckoandFly.
No part of the content or the blog may be reproduced without prior written permission.